La Compostela y la credencial

Compostela

Credencial

La contra

Son muchos los correos electrónicos, las llamadas, los faxes y las cartas que he recibido reclamando mi prometido análisis, reflexión y/o simplemente, los comentarios a las descafeïnadas crónicas del, hasta la fecha, desconocido Marc Merckx, sobre su Camino de Santiago efectuado en BTT este setiembre de 2011.

Disculpar el retraso ante mis lectores, pero es obvio que estando de vacaciones, me van a permitir esta pequeña licencia a modo de demora.

Bueno, dejémonos de chuparnos las... y vayamos al grano:

- En los albergues, los peregrinos no tienen ningún tipo de pudor ni miramiento alguno y el que duerme a tu lado puede tirarse tal bombardeo de pedos que ríete de lo de Hiroshima.

- La tipología de ronquidos del género humano es tan variada como la flora y fauna del Amazonas.

- En Pamplona y Logroño hacen pichos de verdad. Lo que dan en Barcelona es lo que la "Paellador" a la paella de la mama o la abuela.

- Marc Merckx está en forma, mucho. Sus gemelos muestran una nueva fascia muscular, hasta ahora, desconocida.

- En el Camino se puede ligar, es un tópico, pero es cierto. Otra cosa es que en el estado en el que se terminan los días, den para muchos trotes y alegrías.

- Los peregrinos que realizan el Camino de Santiago en bicicleta, llegan, se duchan y se van a tomar cañas y conocer los pueblos o ciudades en los que duermen. Los peregrinos que van con el coche de San Fernando, un ratito a pie y otro andando, pobres, llegan tan destrozados, tanto, que algunos se dejan caer sobre la cama y, sin tiempo para ducharse, terminan horizontalmente fritos. Otros, suficiente trabajo tienen en curarse las ampollas de los pies o en untarse reflex o trombocid en varias capas.

- El Camino se puede realizar de muchas formas y todas son válidas: sólo, acompañado, en grupo, a pie, en bicicleta o a caballo. Se puede realizar con una vertiente espiritual y/o religiosa, pero también se puede realizar con un espíritu deportivo, cultural y gastronómico.

Tambien existe aquel o aquella que pretende encontrarse a sí mismo. A estos les recordaré que "quien no sabe lo que busca, no entiende lo que encuentra".

Aún con todo, cualquiera de las opciones es válida.

- El GPS del HTC va de muerte, pero se come la batería que da gusto.

- Cuando a una biker el culot le queda bien, quiere decir que tiene un tipazo.

- La morcilla de Burgos está realmente espactacular.

- Si en tan sólo tres días, los gemelos de Marc Merckx estan ya tan fibrados, ¿Cómo van a estar cuando termine?

- Cuando haces 130 en BTT te puedes permitir el lujo de beberte dos jarras de 3/4 de litro para cenar y quedarte tan ancho.

- Los albergues de peregrinos cuestan la voluntad o una media de 5 €. En Cizur Menor a Marc Merckx le cobraron 8 €! Fue un sevillano merengue hasta las trancas. ¿Le cobró 8 por ser catalán y de Barcelona? Nunca lo sabremos...

Para terminar, recordar que quien camina sin buscar encuentra el principio de todos los caminos.

Butanito García

12.09.2011

07.09.2011. Etapa 9: Melide - Santiago de Compostela (53 km)

53,39 km amb 1.197 metres de desnivell acumulat. Un passeig fet amb molta calma i xerrameca pel camí amb la satisfacció d'arribar a Santiago i patir l'únic accident en tots aquests dies. Té collons que després de tants km per muntaya, amb descensos tècnics fets amb sobrepès (parlo de les alforges no de la sobredosi de "pulpo a feira"), entrant ja a Santiago de Compostela, circulant per un dels carrers estrets que du a la plaça d'Obradoiro, no hagi vist una vorera d'aquestes de només un parell de centímetres i m'hagi fotut la castanya més tonta i ridícula possible. Bé, a tots els grans pilots els passa alguna vegada...

La satisfacció per haver arribat és molt gran i els dubtes per seguir fins a Finisterre també. Finalment, l'equip, ja amb la Compostela i alguns souvenirs en ma, decideix posar punt i final al camí inicialment establert i s'emplaça a la propera temporada a fer el camí del nord o, perquè no, marcar-se altres objectius més agosarats com creuar Àfrica en BTT o quelcom similar.

L'equip té tot un any per marcar-se noves metes...

Marc Merckx

07.09.2011

Marc Merckx. Catedral de Santiago

Irene, guapetona super-campiona!

Open Natura BTT Tour a Santiago

Specialized Rockhopper Full Equip: destí final

Plànol de l'etapa

06.09.2011. Etapa 8: Sarria - Melide (61 km)

61,22 km amb 1.442 metres de desnivell acumulat, un trencacames.

Avui tenia l'opció d'arribar fins a Santiago, però el Jose i la Irene em van recomanar la Pulperia Ezequiel de Melide i aquí m'he quedat. Estic de vacances, no hi ha préssa. Pulpo i oreja... "Con un par!".

Desde Roncesvalles fins a Sarria he dormit sempre en albergs per a peregrins, tant religiosos (monestirs) com municipals, però avui és la darrera nit i he decidit que el meu cos serrano, que està en un òptim estat de forma, bé mereix una nit d'hostal i un bany no compartit. No és un hotel 5 estrelles, però quan portes més de 700 km d'albergs, t'ho sembla.

Pel matí, dia espectacular de boira i fred.

Marc Merckx

06.09.2011

Espessa boira matinal

Una altra encertada recomanació (Melide):

Plànol de l'etapa

05.09.2011. Etapa 7: Ponferrada - Sarria (98 km)

Avui m'he passat! No, no parlo de km, parlo de gastronomia.

Desplaçament inicial de Ponferrada a Villafranca del Bierzo, 28 km es passen en un "plis-plas". Tinc gana: "pepito de ternera" amb una copeta de vi del Bierzo per esmorzar. "Ahí tus güebos Merckx".

A partir d'aquí, anar fent fins arribar aproximadament al km 40 on la cosa es comença a complicar. Pendent cada vegada més pronunciat, passant dels 500 als 1.500 metres d'altitud en menys de 15 km. Amb sobrepès, tot un càstig o tot un repte. Cadascú ho viu com vol o pot.

Em trobo molta tropa biker pujant a peu. Juro pels meus collons que ho pujaré i ho pujo. Amb "molinet", si, però a pedalades.

Arribada a O Cebreiro i passant per davant del Mesón Carolo, recordo que era una de les recomenacions. Em van dir "ves-hi" i hi he anat: caldo gallego, ternera estofada, tarta de Santiago, cafè i orujo d'herbes (què passa? És digestiu...). "Ahí es ná". Si la Guàrdia Civil em para vaig directe a "Chirona".

Com que les etapes de 50 km s'em queden curtes, segueixo en promoció de "2 x 1" i tiro fins a Sarria. El desnivell que queda ara sembla molt assequible, però amb l'estómac massa ple la cosa es complica una mica més. El Alto de San Roque i el de Riocabo recorden que la digestió és un procés que cal respectar.

El descens final fins a Sarria torna a fer l'etapa molt divertida.
Total: 98,05 km amb 2.214 metres de desnivell acumulat. No està malament.

Allotjament a l'alberg per a peregrins com correspon.

Marc Merckx

05.09.2011

Bon esmorzar a Villafranca del Bierzo

Prop d'O Cebreiro

Caldo galego al mesón Carolo

Alto de S. Roque (1.280 m.)

Alberg de peregrins a Sarria

Una reivindicació ben legítima...

Plànol de l'etapa

04.09.2011. Etapa 6: León - Ponferrada (110 km)

Probablement la millor etapa fins a data d'avui.

Primer dia de pluja, suau, tímida, fins i tot diria innocent. Que no es digui que no m'ha plogut al Camí de Santiago, carai!

El millor esmorzar: bocata de cecina de cavall a Astorga. Exquisita. Les alforges ja se n'emporten cap a casa.

Dinar al mateix nivell: cèrvol del bosc a Foncebadón amb Ki, un coreà resident a Cartagena que es menja els mateixos km en un matí que la resta en tot un dia.

Pujada a la Cruz de Ferro i descens espectacularment tècnic de Manjarín a Molinaseca.

Vespre de "tostas", pinxos i vi "del año", "cosechero" (jove) del Bierzo amb Patxi, el basc que dormirà sota la comfortable llitera de l'alberg S. Nicolás de Flüe de Ponferrada. Un veterà del Camí de Santiago, que ja ha fet en bici i a peu vàries vegades. Conversa interessant sobre els nacionalismes amb una única conclusió: a les espanyes no ens entendran mai.
A la llitera del costat arriba una espectacular veneçolana, una morenassa també "full equip" que arriba molt, molt castigada. Coixa, m'explica que s'ha torçat un turmell i té els peus destrossats. El seu afortunat company es dirigeix a ella amb un tendre "cosita". "Cosita" diu, quina gràcia...

Les etapes inicials les estic convertint en "Oferta 2 x 1". Fer menys de 100 km ja no té cap alicient ni per mi ni per a les meves cames, que funcionen cada dia millor. Estic gratament sorprès.

Demà un altre "2 x 1": Ponferrada - Sarria (109 km). De seguir així, només m'en quedarà una més fins a Santiago. Com diria l'amic Butanito: "este tio es un fenómeno, un campeón, grande entre grandes".

Marc Merckx

04.09.2011

Poc abans d'arribar a Astorga els núvols amenacen pluja...

Clàssic esmorzar lleonès a Astorga: cecina de cavall

Cèrvol del bosc...

Ki, la màquina coreana

Cruz de Ferro

Plànol de l'etapa

03.09.2011. Etapa 5: Carrión de los Condes - León (97 km)

L'etapa d'avui estava previst finalitzar-la a Mansilla de las Mulas (76 km), però quan hi he arribat, he decidit tirar fins a León, on hi hauria, segur, molt més per veure.

Ha estat, sense dubte, el camí més "lleig" dels que he fet fins a data d'avui. Que no es sentin ofesos "los nativos del lugar", però és que no hi he trobat cap tipus d'encant ni interès.

Per acabar-ho d'adobar, avui m'he topat amb "la España Profunda": quan esmorzava a la terrassa de no recordo exactament quin poble, xerrant amb un mexicà que em comentava de molt bon rotlo que s'havia trobat amb molts catalans, de cop, s'han afegit a la conversa uns puretes de la taula del costat, tres paios d'Alcalá de Henares que no han trigat a fotre amb calçador que no hi havia dret a el que estava passant a Catalunya amb el català. Que un amic seu, metge, va haver de tornar, perquè després de viure i treballar a Catalunya 4 anys, li van donar la plaça a un català.

-"Es curioso", els hi he dit. "Hace 15 años que trabajo en departamentos de Recursos Humanos del sector sanitario en Catalunya y en todo este tiempo siempre hemos contratado a especialistats de todo el mundo, supieran o no catalán y que no lo supieran, nunca ha sido impedimento para que se les contratara. Eso sí, se les pide que al cabo de 3 años tengan un nivel mínimo del idioma. ¿Que menos, no? Si tu hijo se va a Londres a estudiar un año y vuelve con un inglés para toda la vida.

El silenci dura uns quants segons fins que el més avispat respon:

-"Bueno, yo te hablo de los años 80".

-"No lo sé, no tengo tanta memoria histórica. En los 80 yo era muy joven, aunque dudo que ocurrieran estas cosas".

Un "diálogo para besugos", vaja...

Fills de puta així em generen un independentisme radical que em surt per les orelles. No han entès res ni ho entendran mai.

Ni trams d'IRPF ni polles, cal sortir d'una España (amb Ñ) que no ens vol veure ni en pintura. Ja s'ho faran...

A l'habitació: França, Japó, Itàlia, Catalunya. La ONU que diria l'amic Butanito...
Marc Merckx

03.09.2011

Catedral de León

La tètrica imatge exterior de l'alberg municipal de León (una ma de pintura no li aniria malament) no es correspon amb l'interior, tot nou i perfectament equipat.

La Rockhopper "tunnejada" la primera. Una representació molt real del que ha estat el seu comportament durant tot el viatge

Plànol de l'etapa

02.09.2011. Etapa 4: Burgos - Carrión de los Condes (87 km)

Quan aquest matí m'he llevat, he pensat, uf Merckx, que patirem avui. Les cames encara estaven "tocades" de la pallissa d'ahir, però a més a més, l'alberg de Burgos dóna a la plaça de la catedral i mai, mai havia maleït tant en ma vida al puto "botellón". Amb l'escàndol no he descansat prou bé.

Però no, l'etapa d'avui, tot i haver fet 87,31 km, el desnivell acumulat ha estat de només 940 metres i això ja no és res per a les meves cames.

Llargues rectes i una temperatura molt agradable, tirant a fresca, han convertit l'etapa en una molt bona sessió per rodar i recuperar-me de l'esforç d'ahir.

Un únic punt dur, el "alto de Mostelares" (990 m.), passat Castrojeriz, amb rampes properes al 20%.

Allotjament al convent de Sta. Clara de Carrión de los Condes. Està ple, m'he quedat l'ultim llit que quedava.

Veig penya molt petada, porten massa tralla per a les seves condicions físiques.

Marc Merckx

02.09.2011

Alto de Mostelares: de lluny, el camí que puja no sembla tant dur...

Paisatge desde amunt del Alto de Mostelares

La baixada, sempre més fàcil

Cada vegada queda menys...

Allotjament al Monestir de Sta. Clara

Pàrking de bicicletes del monestir

Funcionene cada dia millor (no hi ha photoshop)

Plànol de l'etapa

01.09.2011. Etapa 3: Logroño - Burgos (110 km)

El GPS es menja la bateria de l'HTC que dóna gust, així que a Villafranca del Bierzo portàvem 92,60 km amb 1.737 metres de desnivell acumulat. La realitat és que el compta km de la bici marcava 130 km al finalitzar l'etapa!!

Avui m'he passat!! Cap altra expressió em ve al cap. La culpa? Els amics de Palafolls, el Carles i el Jordi, que han decidit deixar al l'altra part de la tropa més especialitzats en segellar la credencial a tots els bars que a fer km sobre la bici.

Pel camí hem fet la bona obra social del dia, ajudant a dues noies de Bilbao amb qui ens hem creuat diverses vegades a canviar una roda pnxada. Porten un bon ritme. La morena té un tipasso, fins i tot el culot li queda bé... 

La pujada plena de rocs passat Atapuerca, ja cap al final, és matadora i obliga a baixar de la bici.

Estic cansat però no estic mort, així que cap al centre a prendre alguna cosa, bàsicament per provar la morcilla de Burgos. Si estigués fos, em fotria a clapar, com la penya que arriba a peu, castigada, molt castigada...

Marc Merckx

01.09.2011

Esmorzar com Déu mana a Sto. Domingo de la Calzada

Catedral de Burgos

Un clàssic: Morcilla de Burgos

Plànol de l'etapa

31.08.2011. Etapa 2: Pamplona - Logroño (92 km)

Ara si, deixa't estar, el "camino" ha començat avui amb 91,81 km i 2.028 metres de desnivell acumulat.

Molèsties al genoll esquerra, però res greu. Canya a la bike que comença a grinyolar per totes bandes.

Descens tècnic molt divertit al "Alto del Perdón" (780 m.), llàstima dels pneumàtics mixtes i les alforges...

Sense haver dinat, el dia s'acaba amb una sobredosi de pinxos al casc antic de Logroño: lomo con pimientos, chorizo (li diuen així però és chistorra), tortilla de pimientos, croquetas, brie con alcachofas y gambas y per acabar, de bacalao, sublim. Evidentment, acompanyat de suc de cibada. Si, ja ho sé, és pecat estant en terra de bon vi, però quants més km faig, més el cos em demana cervesa fresqueta (cansat ja de tant isostar).

Demà fins Burgos: més de 100 km. A veure què tal?

Marc Merckx

31.08.2011

Paisatge desde el Alto del Perdón

Bales de palla

Fuente del vino d'Irache

Plànol de l'etapa